Les rodes disponibles al mercat es poden classificar per material en rodes d'acer i rodes d'aliatge, cadascuna amb el seu propi conjunt d'avantatges i desavantatges.
L'avantatge principal de les rodes d'acer és el seu procés de fabricació senzill (normalment implica la fosa) i el seu cost relativament baix; també tenen una excel·lent resistència a la fatiga dels metalls-ofereixen essencialment una combinació d'assequibilitat i durabilitat. No obstant això, les rodes d'acer tenen inconvenients notables: són poc atractives (ofereixen poc o cap atractiu estètic), pesades (l'acer és significativament més dens que l'aliatge d'alumini), tenen una alta resistència a la inercia, dissipen malament la calor i són molt propenses a l'oxidació. Les llantes d'aliatge tracten eficaçment aquests problemes; són més lleugers, ofereixen una resistència inercial més baixa i es fabriquen amb alta precisió, la qual cosa provoca una deformació mínima durant la rotació a gran-velocitat. Aquestes característiques milloren el rendiment de la conducció en línia recta-i redueixen la resistència al rodament dels pneumàtics, reduint així el consum de combustible. A més, els materials d'aliatge condueixen la calor aproximadament tres vegades més eficaçment que l'acer, proporcionant una dissipació de calor superior que beneficia el sistema de frenada del vehicle mitigant l'esvaïment tèrmic dels pneumàtics i els frens. La majoria de les llandes d'aliatge instal·lades a la fàbrica-es fan d'aliatge d'alumini, tot i que moltes llantes del mercat de recanvi incorporen elements com el crom o el titani per satisfer requisits específics de rendiment o estètics. Tanmateix, les llantes d'aliatge són considerablement més cares que les d'acer; en conseqüència, entre els vehicles de-nivell d'entrada i de gamma-mitjana, les rodes d'acer es troben sovint als models bàsics, mentre que les llantes d'aliatge vénen de sèrie en els acabats-de gamma alta.
